Inquiet, afamat, cor trist, dos fills lo millor que m' ha passat, cercant la meva pròpia teoria de cordes...
Sóc normal i em crec únic, com tothom.
Dels que pensen que més important que els ulls és la mirada.
Complicitat, tranquil•litat, humor bo, entrellaçament quàntic ( tu ja m'entens ) i comprensió quan menys un s'ho mereix... o sigui, sempre ;)
No sóc cap "bícep blau" però tampoc un gripau (si em petoneges només canvio de color... a vermell ;) )
M'agrada fer música i tocar el piano, però res de l'altre món...
En fi, un ésser singular en mig de milions d'éssers singulars.
